FÍSICA APLICADA


Secciķ a cārrec de Gottlob

Petit càlcul:


Nombre aproximat d’àtoms que conté el penis de Rocco Siffredi.

Dades:

Diàmetre:

Longitud:

Radi atòmic:

r, un Armstrong

El cālcul el realitzarem en base a una idea molt simple. Primer calculem el volum del penis Vpenis, després el volum que un àtom ocupa a l'espai Vātom.
Desprčs dividim aquestes dues magnituds:

, que ens donarà el nombre de volums atòmics necessaris per omplir el volum del penis; o el que es el mateix, com considerem que al centre de cada volum atòmic hi ha un àtom, això ens donarà directament el número aproximat d’àtoms desitjat.
Per realitzar el càlcul dels volums farem dues aproximacions, la primera será considerar que el volum del penis es aproximadament el d'un cilindre amb diàmetre i longitud coneguts (veure fig 1), i que els àtoms estan distribuïts de tal manera que estān al centre d'esferes de radi tres cops més grans que el radi atòmic (això ho fem perquè òbviament els àtoms no estan tots junts sinó que hi ha un espai entre ells; a més, cal considerar l'espai intermol.lecular, veure fig 2).
Ja disposem de totes les eines i del model sobre el qual treballar, no entrarem en els problemes

b

filosòfics que comporta treballar sobre models fruit d'una abstracció més o menys ,(en aquest cas més), barroera de la natura.(Això ho dic per les més que probables crítiques que rebré del meu amic Iñigo).

(... com tothom sap; la natura és una dama que no sol exhibir de manera gratuïta tota la seva complexitat i bellesa. L'artista, la sent i la descriu amb les potents i diàfanes armes de la sensibilitat i l'esperit, la qual cosa dona fruit a l'admiració i complicitat amb els seus congèneres (espectadors). El científic la sent i la descriu amb les febles i fosques armes de l'anàlisi racional, cosa que dona lloc a la creació dels models abans esmentats i a una gran incomprensió i ànima aversió envers l’espectador. Les diferències òbvies entre l'artista i el científic, venen donades a l’hora de la descripció (comunicació), però les més profundes, a les quals la gran majoria del personal no té accés, sorgeixen a l’hora de sentir la natura, i és en aquest primer estadi, al qual el científic es porta la millor part del pastís. Per dir-ho d'una manera més gràfica; l'artista li veu les tetes a la natura i ho explica als altres, alguns científics, molt de tant en tant se la follen i han de romandre en silenci.
Tot aixó no té res a veure amb el tema que ens pertoca, però aprofito aquest púlpit per gaudir divagant, i per gaudir dient xorrades).

A qualsevol tractat de geometria bàsica es pot trobar que el volum d'un cilindre es igual a :

, on

es el diàmetre i

la seva alçada.

El volum d'una esfera de radi r es :

Així doncs, substituint les dades numèriques obtenim:

Hem posat 3 , perquè aquest es el radi de la nostra esfera. Si dividim aquestes dues magnituds obtenim:

, que es el resultat desitjat.

Per la gent familiaritzada amb una nomenclatura més química, podrà apreciar que aquest nombre correspon a 4.4 mols d'àtoms.

( un mol =

)

Si hi ha alguna ànima curiosa, escriuré la fórmula que permet fer un càlcul personalitzat del nombre d'àtoms de cada individu, un cop coneguts la longitud i el diàmetre del seu "cacharro"

, si les mesures es donen en centímetres.

Aquest humil redactor ha fet el càlcul, i ha vist que l’incommensurable Rocco, té aproximadament dos milers de milions de milions d'àtoms més que ell. Ja ho sabia jo, que no som ningú..... però.... ¿tant ningú?