1ª part
Començarem per definir el que podria ser un quotidià i
senzill dia, en la tranquilitat i l'eixopluc de la nostra llar.
Les primeres recomanacions doncs, les dedicarem al moment de despartar-nos,
a aquell moment en que deixem de dormir i poc a poc anem prenent consciència
de l’entorn.Tasca que ens pot arribar a portar el seu temps, ja
que no ens hauria de perquè extranyar de trobar-nos dormint en
un llit que no és el nostre( i sols, no et fecis il.lusions), en
el sofà amb la posició més extrafalària que
puguis arribar-te a imaginar, o assegut a la tassa del wàter (lloc
no recomenable si no vius o estàs sol a casa (no donguis més
motius de mofa dels estrictament necessaris i imprescindibles).
Però un cop superat aquest primer tràngol, oberts els ulls
i extret el primer petarró, aquell que sempre treiem amb tanta
naturalitat que ens pot arribar a fer alguna mala passada quan no dormim
sols i s’han de guardar les aparences o quan anem més fluixos
de ventre del que ens pensàvem (fet que sempre ens succeïrà
quan haguem de treure’ns els calçotets en presència
d’un/a acompanyant de llit). Haurem de pendre la mesura i possibilitats
de l’espai en què ens trobem, i sobretot, i bàsic,
el dia en el que estem.
Encara que per aquest cas suposarem que no hem d'anar a treballar, estudiar,
ni acompanyar ningú
( consell 1: recorda, si mai ho fas, fes-ho, perquè
si s’ha de fer es fa, però fer-ho per res, és tonteria.
Així que intenta sempre despertar-te com a mínim una hora
abans del que qualsevol altra persona faria per tal d'arribar puntualment
al teu destí (ells en el seu, donat el cas). I és que temporalment
parlant, una hora pot arribar a ser suficient temps per subsanar qualsevol
extrany desastre que t’hagi pogut succeir (siguem concisos, hagis
pogut crear) durant la nit (exemple 1: que en un extrany atac,
o en la continuació d'un somni hiperrealista hagis cambiat el despartador
d'hora, l'hagis apagat o simplement l'hagis fet desaparèixer (però
no et preocupis algun dia tornaràs a trobar-lo en el lloc més
insospitat possible), així que és molt recomanable tenir
una ràdio a prop, o un dels nous telèfons que instal.len
ara on en una pantalleta digital et marquen l'hora i el dia, ja que sentiràs
una extranya sensació, en despartar-te i veure que és de
dia, quan esperaves que fos fosc)
i a l'intentar aixecar-nos del llit (donant per fet que el dia anterior
la son no ens ha pogut , i t'has quedat totalment vestit , dormint amb
les cames penjant pel braçal del sofà, totes les llums de
la casa obertes, l’ordinador engegat i evidentment connectat a internet,
i les claus de casa molt ben posades en el pany de la porta, mentres intentaves
pendre't el cafè) veus que una extranya força no et permet
bellugar les cames,ni amunt, ni avall, ni a..ni tantsols incorporar-te
com ho fas normalment, una força que no será res més
que la part de dalt del pijama que en un intent de lluita contra la força
de la son vas intentar de posar-te la nit anterior com si fossin els pantalons,
tot treient els peuets per les màniques (i res pel coll) i no podent
superar l’alçada dels genolls (si , i deixant totes les pallaringuetes
en l’aire), però no t'espantis pas, a la part de dalt no
t’hauràs posat els pantalons del pijama (un desastre si,
però tampoc un incompetent profund), sino que segurament encara
portis l'americana, camisa i corbates(una, de fet, només una d
ecorbata) que t'havies posat el dia anterior per anar al sonat casament
del teu cosí, on inesperadament t’havies trobat que tothom
anava amb texans, extranya coincidència( però això
ja són figues d’un altre paner(i les figues no es toquen
a no ser que et donguin permís, o no te’l donguin però
t’ho demanin a crits (però això ja són relats
d’un altre croner).
Com pots veure, la llar pot ésser tot un món per a un verdader
professional del desastre.
Així que hem hagut de dividir–ho en vàries parts o
capítols.
Un cop ens haguem llevat, ja podrem anar a fer el cafè, intentar-nos
vestir,….
Però això ho veurem en la propera entrega: A casa (2ª
Part)
|
