GUIA DEL DESASTRE

El Metro

Reprenem la guia del Desastre, aquest cop canviant d’ubicació.
Tot i que és cert que vam prometre fer un complert anàlisi a totes les situacions esdevingudes en la sita de la llar, després de dedicar-hi dues extenses parts, creiem que el milllor és trencar una mica amb aquesta dinàmica i fer èmfasi amb un altre tipus de situacions. Per poder tornar a reemprendre amb la mateixa exhaustivitat i entusiasme que els mostrats fins ara en un futur pròxim, sense la por de caure en la repercussionitat.

I és per tot aquest seguit de circumstàncies que en aquest cas hem triat “El Metro”.

Perquè “El Metro”? lloc totalment habitual per un elevat nombre de la població, entre els que evidentment t’hi trobes tu, estimat desastre? Doncs perquè seria totalment il.lògic que algú amb les teves característiques, pogués tan econòmica com mentalment, ésser capaç de bellugar-se per la ciutat amb el seu propi mitjà d’automoció.

Cert és, però, que no hi ha cap obligació en viure en una ciutat per a ésser desastre, i que pots ser desastre i viure en un trist poble de mala mort, en el que tantsols hi ha vaques i alguna que altra gallina, i en el que el que més s’assembla al “Metro” és un desvallestat tractor que utilitzen la majoria de nens per arribar fins a l’escola i en el que s’hi pugen progressivament més i més nens i més nenes i més nens fins reduir la velocitat d’aquest a gairebé la mínima permesa.
Però, si aquest és el teu cas , dona’t per satisfet. No correràs el risc de veure com se’n va, just quan arribes, havent d’esperar a que passi el proper tractor( donat el cas el mateix, l’endemà al matí). O si et succeeix,que se t’escapa , segur que estaràs a temps de reenganxar-t’hi molt abans de que ni tantsols hagi estat capaç de posar l’intermitent per indicar la seva sortida. Ni patiràs per l’olor a tigre o tigressa que farà l’individu del teu costat, ja que la única farum que podràs percebre serà la dels fems de les vaques. Olor que et serà tan familiar que tantsols seràs capaç de discernir quan tornis d’unes vacances a la ciutat després de patir en els teus despleçaments mètrics 1 les terribles olors de les aixelles peludes, les menys peludes, les depilades o encara pitjor, la barreja de la inestimable suor resseca impregnada de tantes capes de desodorant com dies hagin passat desde l’últim dia que la preciositat del teu davant fa que no té una cita (i si després de la cita s’hagués fet una merescuda irrigació, també ho agraïries!!!!!!!!!!).

Al metro:

Encara no, intentant-hi arribar:

A l’estació:

Com sempre , no te la juguis, voler agafar l’últim metro, és perdre’l.

Si hi ha més d’un accés o boca, intenta’t aprendre quina és la que acostumen a tancar abans, i no intentis aplicar-hi la lògica. Evidentment, encara que t’ho aprenguis, la que et quedi més a prop serà la que et trobaràs tancada.

No vagis mai amb presses, desenganya’t, no arribaràs a temps, pren-t’ho amb calma, per això has sortit abans d’hora de casa. Evidentment, no esperis a comprar el bitllet quan arribis, comprova sempre si portes una tarja multiviatge amb com a mínim un, així t’estalviaràs la terrible sensació d’impotència al veure el missatge de títol esgotat mentres sents com està arribant el metro, i has d’anar fins a la taquilla a comprar-ne un de nou. No et preocupis, donarà la casualitat que si no et trobes amb una cua de les mai vistes, davant teu hi haurà justament la senyora que li acaben de robar el monader, aquella que encara discuteix perquè no li accepten la moneda de 500 ptes. com a moneda de 5 euros o la pobra anciana que reclama i demana explicacions sobre l’impressionant augment que ha sofert la tarja rosa aquest últim any.O fins i tot podries arribar-te a trobar al típic obsessiu que culpa tant a la taquillera com a la resta de dones que tenia al davant d’haver perdut el metro.

I sobretot! No et colis! És una cosa que no has fet mai, per tant segueix pel mateix camí! Encara que t’intentis justificar de cent mil maneres possibles, sigues conscient, que per molt que en els últims tres anys no hagis detectat la presència de cap revisor, aquell dia te’l trobaràs.

A l’andana:

t’hi pots trobar per diferents raons, la primera i més comuna és perquè estàs esperant l’arribada del proper metro, la segona i menys comuna (que no per això extranya) és perquè portes un pedal de ca’l quinze i t’has quedat adormit en l’espera en un dels bancs, o bé no acabes de veure clar del tot per quina de les portes és exactament la que has d’entrar i si és aquell o el proper metro el que et deixa a la parada que et dirigeixes.
La tercera i no tindria perquè ser la última, seria aquella en la que simplement has quedat amb algú, o bé per agafar el metro o bé per sortir-ne.

En qualsevol dels tres casos si no pots seure o bé decideixes no fer-ho perquè cap dels espais buits especialment preparats per al teu repós acaba de fer-te el pes i continues la teva espera dret, col.loca’t estratègicament posicionat el més lluny de la bora per on passa el metro i el més proper possible a la paret, de manera que puguis recolzar-t’hi mínimament.

Últimament, com a mínim a Barcelona, en moltes estacions s’han instaurat unes pantalles en les que hi acostumen a passar notícies i imatges vàries, és una molt bona distracció, però no per tu, que extranyament et trobaràs amb una pantalla blava cada cop que vulguis fer-hi una ullada ( i no surtis de l’estació i tornis a entrar-hi! La pantalla no s’arreglarà i el metro haurà passat durant la teva absència!). També podràs trobar-te en moltes de les estacions amb uns marcadors en els que s’indica el temps restant fins que passi el proper metro( ni cas!), si no vols acabar totalment obsessionat per l’extranya sensació d’aixecar el cap cada X temps i trobar-te que el temps no tantsols no avança si no que retrocedeix!

Dins el Metro:

Espera’t a entrar dins d’un dels vagons abans de decidir si tens fred o calor. Hi ha moltes probabilitats que et treguis la jaqueta degut a la insufrible calor i insaciable suor que notes que et brota no només de les aixelles sino des de l’inici de la teva pròpia pudor, i et trobis en un temps rècord de 2 minuts, amb que la camisa se t’ha quedat totalment enganxada i arrapada al cos (amb

dues memorables marques “Camacho”) degut a la forta potència de l’aire condicionat. I com a conseqüència directa comencis a estornodar frenèticament mentres intentes tornar-te a posar la jaqueta, abans de que no et trobis amb un conegut dels que et veus obligat a saludar i donar la mà ( que no has tingut més remei que utilitzar de mocador improvitzat).

Un cop dins el metro, les possibilitats són vàries i aquestes repercutiran directament en la teva acció-reacció, i per tant en el tarannà mostrat durant el trajecte.

Si el metro està plè:

Depenent de l’horari en el que l’agafis pots trobar-te amb que la teva entrada en un dels vagons sigui realment complicada, normalment la decisió d’entrar-hi vindrà directament relacionada amb la pressa que puguis tenir. I d’altres, en canvi, amb la visualització perfecte del lloc, espai i ubicació justes en el que et veuràs rodejat per la fauna perfecta per trobar tema pel vespre.

Si agafes un metro excessivament plè, entenent com a plè aquell metro en el que no escolleixes tu l’ubicació, i aquesta et bé donada pel sinèrgic moviment de la resta de tripulants, intenta quedar-te el més a prop possible de la porta, de manera, que tot i que a cadascuna de les estacions hagis de baixar per deixar sortir i entrar la gent, no tinguis cap mena de dificultat quan arribis a la que tu hagis escollit com a destí. Així que no intentis situar-te en una posició en la que creguis que el fregament resultant pot arribar a ésser un estímul per a la teva trista activitat sexual, ja que el resultat pot arribar a ser d’allò més desagradable i poc engrescant quan t’adonis que el que tu deixaves a l’atzar, d’altres ,per darrere, han decidit de traginar.

Si el metro està més aviat buit:

Si el que vols és arribar més o menys a l’hora prevista, no passar-te la teva parada i que no se t’assegui al costat la persona que menys desitges en aquell precís moment,:aquell ex company, ex amic,exparella o exconegut a qui tens tant a dir i tantes ganes de donar conversa com la última vegada que el vas veure (doncs per alguna cosa és ex!!). El millor serà que et quedis dret i estratègicament situat de tal manera que amb un simple moviment puguis corretgir la posició per tal d’esquivar el que podria ser una amenaça evident.
Llegir i escoltar música no sempre serà una bona pràctica quan et trobes dins del metro. Encara que et pugui semblar una molt bona manera de desconnectar, tingues present que les probabilitats de que entri algú cantant les seves penúries, o simplement intentant tocar amb una guitarra, un acordió o ambdós inclosos a un volum que el teu aparell no serà capaç d’apaivagar, són molt altes.
Si vols llegir al metro, tant sigui dret com assegut, intenta ésser suficientment autocrític per saber si la son serà capaç d’imposar-se’t o no. En pocs casos, les esscasses pàgines que puguis llegir, compensaran el sentiment de vergonya quan te n’adonis que t’has passat de parada perquè de sobte has sentit un cop sec i fort provinent del terra, acompanyat d’una sensació de lleugeresa a les mans, degut a que t’ha caigut a terra el llibre que tan fermament creies subjectar.

Aquestes i moltes altres situacions són amb les que et pots arribar a trobar durant la teva estada en les instal.lacions del metro o similars, però no t’alarmis, i ni molt menys deixis que la por se t’apoderi, doncs és un dels mitjans de transport més segurs que algú com tu podria utilitzar..

I si no, espera’t a llegir la propera entrega : el cotxe.