Observar, és aquella acció, executada, amb total cura
i primura, intentant acomplir un objectiu. El d'acuradament,
no permetre que se'ns escapi cap tipus d'insignificant detall.
Quan més observem, més coneixerem sobre el nostre entorn. Més difícil
ens serà veure'ns sorpresos per qualsevol alteració inesperada del
nostre medi (entenent com a medi, l'ambient o envoltori que
constantment ens persegueix, aquell que no ens abandona). I és que
l'alteració que fins ara ens desbordava, aquella que ens sorprenia,
sobressaltava, i d'una patada ens excloïa d'aquell enèssim i pervers
pensament mesquí , justament aquella (alteració) que ens evitava una
brutal topada de nassos amb l'ésser exactament antgagònic (entenent
antagònic, com a contrari, denotador d'estat de lluita) al que
nosaltres imaginàvem sacsejant-nos la vanitat (entenent vanitat
únicament com el que és), aquesta alteració doncs, que és de la que
parlàvem, deixarà de ser-ho, de significar el que enteníem com a
tal per passar a pertanye'ns.
La natura morta amb la que passajàvem, aquella que sempre ens acompanyava,
aquella que per més que intentés moure's, emetre sons o canviar de forma,
era la mateixa (entenent per mateixa com aquella que sempre manté el
significat desde l'origen fins al final del camí), deixarà de ser-ho,
ara canviarà a cada passa, mutarà, i pendrà vida a cada moviment
(entenent el moviment com a acció que ens varia just la posició),
provocant un enriquiment involuntari en el nostre si,i el més important
un involuntari integrament del si en l'envoltori, deixarem de fer etèrees,
inòcues i curtes caminades ingravitatòries per passar a fer brutals i
llargues missions amb la gravetat doblada….
Observar,és aquella acció….
|
