Normalment el desastre no es fa, neix.
Però amb el temps, igual que els vins, guanya. Per tant, si
després de llegir-te aquesta petita guia, sents unes
irrefrenables ganes de convertir-te en un desastre,
és probable que per més que hi facis, per més que ho vulguis no
assoleixis el teu objectiu. Així que hauràs de replantejar-te
les teves creences o bé reafirmar-te en elles, si ser un
desastre és el que desitges, i hauràs d'esperar a la reencarnació.
Però tingues en compte una cosa, si quan tornis a nèixer ets realment un
desastre, pot ser que no arribis a ser-ho mai (sumum del desastre, tot
i que materialment no sigui consumat) i moris ofegat, entortolligat en la
rudesa del teu propi cordó ombilical.
Si no és així ,i neixes essent un verdader desastre és molt probable que
intentis sortir pel forat que no toca i t'hagin d'acabar treient amb
l'inestimable ajuda d'un "forcep", i apareguis amb el cap deformat
(pur efecte acció-reacció, no esperis que t'estirin d'un altre lloc
(ja que segurament acabaria amb la teva condició de desastre)).
I en veure la llum, el resplendor de la vida, ja d'un principi
començaran els simptomes,hauran de picar-te amb més força del normal,
per aconseguir arrancar-te el primer plor.Aquest fet, segurament una
simple anècdota que mai més serà tinguda en compte, excepte per alguna
broma fàcil i familiar de l'estil -mira si et costen les coses que fins
i tot per fer el primer plor vam haver d'ajudar-te més del compte-,
acabarà repercutint en el fet de que tinquis el teu primer pinçament amb
23 anys , una inclinació tronc-pelvis de més de 45º als 25, o simplement
una espatlla 5 cm més alta que l'altra.
Però no et preocupis, potser amb els anys acabi aquest document a les
teves mans, i comencis a lligar caps.I si no ets capaç de lligar-los,
no te'n facis creus, serà simplement un fet,una circumstància viscuda
durant tota la teva vida, i a la que n'estaràs totalment habituat,
quelcom que portaràs sempre amb tu, i que millor no intentis mai canviar
(això és molt important d'apendre, no intentis canviar les coses,
deixea-les fluir, un canvi teu, serà una reafirmació més de les lleis de
Murphy).
Si una petita punta d'interés se t'ha creat, o si al contrari no se
te n'ha creat cap, et convoquem en ambdós casos a la propera entrega.
Si seguies a en Teo (a la granja, a l'escola, va de compres,….), quelcom
et sonarà familiar.
La propera entrega: A casa
|
