PETITES DESTROSSES

Secció a càrrec de (Llgi)

Perquè les coses deixen de funcionar?

Està clar que davant l’aparent simplicitat de la pregunta, la resposta que automàticament se’ns passa pel cap és impertinentment evident.

Però, perquè s’espatllen? Perquè de cop i volta i sense cap motiu aparent? sense avís previ? sense cap raó justificable?

Perquè si ha estat funcionant rutinàriament, segon rere segon, minut rere minut, hores, dies, mesos i fins i tot a vegades anys sense mostrar cap tipus de símptoma que ens pugués fer dubtar de l’escassa fiabilitat que en un moment donat s’entossudiria en demostrant-se? I de cop i volta, en el moment clau, just en aquell instant, en el precís any,mes,dia,hora,minut i fins i tot a vegades segon, diu prou? S’apaga.S’atura. No s’engega i ja mai més funciona?

Si podia haver-ho fet anys,mesos, dies,hores, minuts o fins i tot segons abans? o bé després? Perquè just quan més la necessitaves? Just en el moment aquell pel que havies decidit que deixés de ser una cosa i passés a ser la cosa per la que l’havies adquirida? Just l’instant en que hagués pogut passar a la història per ser l’objecte, l’utensili o fins i tot la cosa que hagués fet de vincle d’unió perfecte entre la teva metòdica, mediocre, usual,insulsa i ritual vida i el que hagués pogut estar, l’esdevenir, el resorgir, el renèixer de la vigurositat, l’alternança, la improvització i la devoció del teu ésser?

Just quan t’havies decidit? Just quan creies amb el que feies? Just quan eres capaç de traçar una línia recta ajustant-la justament a la juxtaposició exacte entre el que fins aquell moment era la teva justícia i injustificadament anava a deixar-ho de ser?

Doncs perquè així resulten ser les coses, ho vulguis o no, que deixaran de ser-ho per adquirir un nom. Perquè per això estan,per deixar de funcionar. Per generar il.lusió. Per donar únicament el servei suficient, el mínim, l’imprescindible dins de la prescindibilitat aplicada al moment de l’adéu.

Excactament per la mateixa raó Que el ventilador deixarà de ser-ho quan s’aturi el dia de més calor. Just el mateix any,mes, setmana i fins i tot dia Que la nevera haurà decidit que l’aigua freda és dolenta pel coll i que els filtres mal netejats de l’aire condicionat poden destrossar-te els pulmons. Que conduir a excessiva velocitat per no arribar tard pot suposar un brutal perill per la teva salut. Que fer fotografies amb segons quina cámara a segons quina ciutat és una clara incitació pel pispa. Que la impressió desmesurada de fulles just el dia,hores o fins i tot minuts abans d’una entrega és una clara degradació inconscient de la natura. Que la desmesurada reutilització d’un diskette porta a la irremediable falla de grabació en el moment de donar per finalitzat el document i Que la llum de casa marxarà just el dia, hora i fins i tot uns minuts i segons abans de l’esperat partit de futbol.

Doncs si! I tant extranyes!

Extranyes pràctiques

Miro una dona

Asseure'm

Observar

Guia del Desastre

4. El Metro

3. A Casa (2ª Part)

2. A Casa (1ª Part)

1. Introducció

Petites abans de que creixin, petites quan encara són innocents, petites quan encara no són tingudes en compte, petites quan no repercuteixen ni són repercutides, petites, sempre, mentres no siguin grans. I Destrosses, el que pots, quan han deixat de ser petites, just quan comencen a fer destrosses. I quan fan destrosses? Quan ja veuen que són petites, i ha deixat d'importar-lis, el ser-ho, i accepten, que per petites, les destrosses. Però quan no ho són, també ho fas. No, per no ser-ho de petites, sino perquè les destrosses ja no importen ara que s'han fet grans.